La companyia

El 1999, Jordi Panareda coneix Alexa Lecomte a Sant Esteve de Palautordera i decideix endinsar-se plenament en el món del circ. Juntament amb ella, aquest mateix any creen un número de trapezi, cable i doma, on el gos d’en Jordi, Obèlix, juga un paper fonamental dins l’escena.

El 2001, la seva trajectòria artística pren una nova dimensió amb la creació de l’espectacle “Servei a domicili”, una comèdia d’humor i amor al voltant d’una acolorida roulotte. En aquest espectacle, l’Alexa, el personatge principal, truca als bombers per resoldre un problema, i en Jordi arriba amb la seva vespa tunejada, acompanyat del seu fidel gos Obèlix, que sorprèn el públic portant les eines que se li demanen. Aquest espectacle, malgrat ser produït per una companyia emergent, és tot un èxit per la seva qualitat i comença a girar exitosament per Castella i Lleó, Madrid, gran part de França, Holanda, Bèlgica, i fins i tot per països com Noruega, Finlàndia i Dinamarca, sorprenent a tothom amb el seu estil únic.

Circ Pànic es converteix en una de les primeres companyies catalanes a obrir mercat a Bèlgica i Holanda, on rep un gran reconeixement i prestigi, destacant en el panorama internacional.

El 2005, amb el somni de consolidar el seu estil i crear estructures pròpies, la parella desenvolupa “La caravana passa”, un espectacle amb una caravana escènica única, que inclou un màstil ajustable i una estructura de ferro amb un aspecte de ferro rovellat, creant així una estètica característica.

Aquesta aposta per la simplicitat tècnica i l’autonomia de les seves estructures facilita la seva participació en festivals, i la companyia continua triomfant i girant per tot Europa, arribant a Polònia i altres països de l’est. Reben ofertes per actuar a Mèxic i Corea, que finalment rebutgen per motius de logística i conciliació familiar.

El 2011, Jordi continua la seva carrera en solitari i crea “L’home que perdia els botons”, un espectacle innovador que introdueix un màstil motoritzat capaç de girar 360º i moure’s en totes direccions. Aquesta creació suposa un gran èxit i una nova etapa en la seva trajectòria artística, obrint noves possibilitats dins el llenguatge del màstil dinàmic, i fusionant circ amb dansa i moviment, amb el suport de coreògrafs com Roser López Estapé i Claire Ducreux. Des del seu debut a Tàrrega, l’obra rep nombrosos premis a Catalunya i Anglaterra, i es manté vigent fins avui amb una reedició de 2023 que encara és aclamada per públic i programadors.

La pandèmia interromp temporalment les gires i aporta un respir al ritme frenètic de la companyia i possibilita parar i prendre’s un respir.

El 2022, amb l’ajuda d’Ingrid Bolaño en la producció, gestió i distribució, la companyia reprèn l’activitat amb força. Aquest mateix any, Jordi inicia la creació de “Le Dyane”, un espectacle amb un màstil integrat en un cotxe antic. Tot i que el projecte és venut a la companyia Sitting Ducks, continua explorant nous camins artístics i començant la creació del Somni d’un pardal.

El 2023, en Jordi comença a desenvolupar “El somni d’un pardal”, un espectacle que reprèn elements amb els que havia flirtejat, com són les rodes d’un eix i la granota de treball blava, que sorgeix com un personatge més, un alter ego que surt i entra d’ell mateix, el dinamisme, i com sempre, el ferro i l’òxid.